Imaginem a Indiana Jones entrant en un bar, però no en un antre qualsevol sinó en un situat a la frontera de Sibèria. Ara bé, Indiana no és cap ximple i s’adona que alguna cosa no quadra: hi ha gent molt rara en aquell lloc. Un d’ells té tatuatges que l’identifiquen com un soldat d’elit rus, un altre dels parroquians mira a tothom intentant endevinar les intencions dels altres i, finalment, el més desconcertant de tots ells és un senyor que sembla un acadèmic que no ha provat l’alcohol en la seva vida —creieu-me, un bar a la freda Sibèria no és lloc per a un abstemi—. Indiana no triga en adonar-se de la situació i de sobte s’acosta al personatge amb pinta d’acadèmic, fa un acudit en rus que ningú més pot entendre i es destapa tota la història. Ara és obvi que un equip de gent malvada està buscant el mateix tresor que el nostre heroi, així que tot seguit es forma una baralla que fa volar tots els mobles del bar.
Si analitzem la situació podem treure, encara que sembli mentida, una reflexió intel·ligent. Indiana Jones s’adona que alguna cosa va malament en veure a tota aquesta gent que, en teoria, no hauria de ser-hi. És a dir, observant el context d’una situació i la diversitat de gent podem deduir què està passant. Això és una cosa que vivim en la nostra vida diària i, com no podia ser d’altra manera, també és el fonament per a moltes tècniques científiques que se centren en l’estudi de la diversitat.
Per exemple, una de les aproximacions que està revolucionant el món de la microbiologia és l’estudi de la diversitat bacteriana mitjançant noves tecnologies. No sé si em creureu però el nombre de cèl·lules que té aproximadament el vostre cos és de cent bilions, però el més sorprenent no és això, sinó que el nombre de bacteris presents en l’intestí és deu vegades superior. En el vostre cos hi ha més bacteris que cèl·lules humanes! Així que ja us podeu imaginar la gran diversitat que pot haver-hi en aquesta gegantina quantitat de bacteris. I ves amb compte estimat lector, no corris a rentar-te de forma compulsiva al bany, ja que aquests bacteris són part fonamental del teu organisme i sense ells moriries. Ara bé, el que fa gent com Daniel Martínez, investigador científic en el FISABIO (Fundació per al foment de la investigació Sanitària i Biomèdica) és estudiar quina relació pot haver-hi entre l’estat de salut d’un individu i la diversitat de bacteris que viuen dins d’ell.
En la nostra història del principi Indiana Jones només havia de mirar les cares de la gent i veure qui estava de sobres en aquell lloc, però ni tan sols el nostre heroi del fuet i el somriure seductor podria detectar a gent estranya entre mil bilions de persones. És per això que per a fer aquest tipus d’estudis de diversitat Daniel Martínez utilitza tècniques de seqüenciació massiva, però, en què consisteixen exactament?
Imaginem el nostre ADN com una immensa biblioteca amb milions de llibres de cuina, cada un té informació sobre com fer receptes tal com el nostre ADN té informació per fer-nos a nosaltres. Ara bé, tornant a la nostra biblioteca imaginària en ella podem trobar llibres amb receptes per cuinar qualsevol plat, des d’un saborós cous-cous a la llimona a un okonomiyaki japonès. Imaginem que volem copiar totes les receptes de la biblioteca: podríem posar una persona a fotocopiar els llibres però trigaríem tota una eternitat, així que el que podríem fer és posar a mil persones a fotocopiar.
Les tècniques de seqüenciació massiva que utilitza Daniel s’assemblen molt al nostre exemple de la biblioteca. Si en comptes de llibres de cuina parlem de bacteris, i en comptes de receptes parlem de gens. El que fa aquest investigador és llegir els gens que tenen tots els bacteris dins d’un intestí humà i saber a quin bacteri pertanyen, de la mateixa manera que si trobéssim una recepta d’okonomiyaki sabríem que pertany a un llibre de cuina japonès. Això ens porta al fet que Daniel, gràcies a les tècniques de seqüenciació massiva i al seu ordinador, pot saber quins bacteris hi ha dins d’un intestí.
Ara ve la part més interessant. Moltes malalties poden estar relacionades amb el tipus de bacteris que viuen al nostre cos de manera habitual, o almenys això és el que intenten demostrar en el grup on investiga Daniel. Patologies com la Malaltia de Crohn o la Síndrome de l’intestí irritable semblen estar fortament influenciades pels bacteris intestinals. Aquests científics volen aconseguir veure si hi ha relació entre quins bacteris tenen les persones i la presència de malalties. Però, per a què ens serveix tot això?
Potser les causes d’algunes d’aquestes malalties estiguin directament relacionades amb els tipus bacterians que viuen a l’intestí, i si aconsegueixen veure si aquesta relació és real comprendrem molt millor aquestes malalties, i d’aquesta manera els científics estaran més a prop de la seva curació.
Així que ja veieu, de la mateixa manera que Indiana Jones pot saber-ho tot mirant la cara d’uns quants parroquians de bar, investigadors com Daniel Martínez també podran algun dia saber-ho tot mirant dins dels nostres intestins. I tot això passa aquí, a centres d’investigació científica que estan a pocs quilòmetres de vostra casa.
Fernando Cervera Rodríguez es licenciado en Ciencias Biológicas por la Universidad de Valencia, donde también realizó un máster en Aproximaciones Moleculares en Ciencias de la Salud. Su labor investigadora ha estado centrada en aspectos ligados a la biología molecular y la salud humana. Ha escrito contenidos para varias plataformas y es redactor de la Revista Plaza y de Muy Interesante. Ha sido finalista del premio nacional Boehringer al periodismo sanitario y ganador del Premio Literario a la Divulgación Científica de la Ciutat de Benicarló en el año 2022. También ha publicado un libro con la Editorial Laetoli, que trata sobre escepticismo, estafas biomédicas y pseudociencias en general. El libro se titula “El arte de vender mierda”, y otro con la editorial Círculo Rojo y titulado “A favor de la experimentación animal”. Además, es miembro fundador de la Asociación para Proteger al Enfermo de Terapias Pseudocientíficas.
1 comentario en «Indiana Jones i l’intestí gros»